Estimada Rosina

Que n’és de lluny Begur

Però un oceà i un mar

No em poden separar de tu

Si sabessis com pesa

aquest etern estiu

L’Habana sense tu

És com Sa Tuna a l’Hivern

Quan miro a l’horitzó

assegut al Malecón

amb llàgrimes als ulls sospiro i crido el teu nom

quan miro a l’horitzó

et canto una cançó

Rosinaaaaa, Rosinaaaaa

El vent que t’acarona sóc jo

Estimada Rosina

T’enyoro tant i tant

que em sembla que la brisa

que em toca son les teves mans

ets l’oceà que ara em besa

i embolcalla el meu cos

i veig el teu somriure

dibuixat a cada port

Quan miro l’horitzó….

Rosina, desde Cuba t’envio el meu cor

Clara Bonfill